Història del Mercat del Ninot

Història del Mercat del Ninot

Per Emilio Perelló i Mestres

L’origen del Mercat del Ninot es remunta a un mercat ambulant que durant les darreries del segle xix s’estenia pel carrer València, pujant Villarroel fins al carrer Mallorca, una zona que en aquell temps pertanyia al municipi de les Corts. Aquest mercat cada vegada agafava més espai i força per la seva proximitat amb el Pont del Mico, via de connexió de les Corts amb Barcelona que travessava les vies del tren on avui hi ha la cruïlla dels carrers Aragó i Casanova. Aquest fet va produir una picabaralla entre els ajuntaments de Barcelona i les Corts, per les moltes mercaderies que els ciutadans de Barcelona passaven als burots de matuta, sense pagar la taxa municipal.

L’Ajuntament de Barcelona va interposar diversos plets per la insalubritat i l’entorpiment de la circulació que ocasionava el mercat ambulant, fins que l’Ajuntament de les Corts es va decidir a adequar el solar on avui trobem l’actual mercat. Resulta curiosa una de les denúncies que al·legava la impossibilitat que el municipi de les Corts consumís els 3.000 porcs que es mataven i venien al mercat.

El nou mercat va obrir al públic l’any 1894, i de primer es va dir Mercat del Porvenir (o de l’Avenir), malgrat que popularment sempre es va conèixer amb el nom de Mercat de Ninot. En aquell temps, les parades eren a l’aire lliure, sense coberta fixa. En temps de la República, es va canviar el nom oficial pel més adient de Mercat del Ninot, nom que va ser rebutjat per la dictadura franquista, i es va tornar a dir Mercado del Porvenir, fins que amb l’adveniment de la democràcia, vàrem demanar, i ho vam aconseguir, recuperar el nostre nom.

El nom de Mercat del Ninot prové d’una taverna que per aquell temps hi havia al carrer València entre Villarroel i Urgell, molt coneguda ja que el vi era bo i resultava barat si el passaves de matuta. La pubilla de la taverna es va prometre amb un minyó de la Barceloneta, i en una visita a casa seva va presenciar el desballestament d’un vaixell. La noia es va encisar amb el mascaró de proa que representava un grumet que portava a la mà el títol aconseguit a l’escola nàutica. Els companys van serrar el ninot i el van portar a casa la pubilla i el seu pare el va col·locar a la façana de la taverna, fet que en va incrementar la fama ja que la gent deia “vaig a comprar vi al Ninot” i per extensió es referien al mercat ambulant que hi havia davant de la taverna com el Mercat del Ninot.

La taverna del costat va tenir enveja de l’èxit del Ninot i va col·locar un pagès amb una boina en una fornícula damunt la porta. La vaig conèixer de molt jove, després va desaparèixer. La taverna es deia Casa Antonio, avui és un restaurant.

L’any 1933 es va inaugurar el nou mercat cobert tal com avui el coneixem, estructura que serà conservada i rehabilitada íntegrament en la nova remodelació que tindrà lloc durant els propers anys.

 

Més informació: Bacallaners a Barcelona des del 1898

El famós Pont del Mico entre els anys 1930 i 1932. Era conegut amb aquest nom perquè hi lligaven un petit mico de l’amo d’un bar proper per evitar que es mengés el dinar dels clients. Autor: Josep Dominguez (Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

El mercat a l’aire lliure abans de ser cobert l’any 1933.