L’enterrament de la sardina

L’enterrament de la sardina

El Dimecres de Cendra indica la fi del Carnaval i l’inici de la Quaresma, i és tradició d’aquest dia celebrar l’enterrament de la sardina. Es fa a molts llocs d’Espanya, i també de Llatinoamèrica. Però d’on surt aquest costum? I què significa exactament? Hi ha diverses teories.

La més genèrica explica que antigament era tradició que les famílies sortissin a berenar als afores de les ciutats l’últim dia del Carnaval, per tancar el període de gresca. Era costum d’aquell dia enterrar una sardina coberta amb un plat o una cassola en un lloc assenyalat, que s’havia de poder trobar l’any següent. Sembla que aquesta sardina es vestia amb faldilles i es lligava d’un pal amb un fil. També era típic d’aquest dia trencar estris de menjar, de vidre i terrissa, que ja eren vells.

Una altra teoria, que podria complementar l’anterior, diu que la sardina simbolitza el passat, allò que es deixa enrere. Al cremar-se la sardina, com és típic de fer durant el ritual, es pretenia oblidar les coses dolentes del passat. Després s’enterrava amb la idea que tot allò dolent renaixés d’una manera positiva.

Altres hipòtesis ens porten a Madrid, al segle XVI. Es diu que cada mig matí, el gremi de sabaters feia una pausa per fer un mos, i una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un got de vi. Però quan s’apropava la Quaresma, l’abstinència els prohibia gaudir d’aquesta menja, i per això van començar el ritual simbòlic d’enterrar la sardina a prop del riu Manzanares. En una bota hi posaven una màscara, i de la boca de la màscara en feien sortir la sardina.

I encara hi ha una última explicació sobre l’origen d’aquesta tradició, i en aquest cas té connotacions carnals: el dimecres de cendra era l’últim dia en què estava permès tenir relacions sexuals, ja començava l’abstinència religiosa pròpia de la Quaresma. A partir d’aleshores, la “sardina” quedava enterrada.

De teories n’hi ha moltes, i no està clar quina és la certa, o si totes tenen alguna cosa de cert. Però el que està clar és que les sardines i arengades, millor a la taula que sota terra!

Tags:
,