Les cloïsses en conserva, un aliment nutritiu i deliciós

Les cloïsses en conserva, un aliment nutritiu i deliciós

Diuen que els mesos amb “r” són els millors per consumir determinats mariscs amb closca, com les cloïsses. Certament, són els millors mesos per a la seva captura, i per tant, per començar el camí cap a les millors conserves de cloïsses.

Les cloïsses en conserva és un aliment molt ric en ferro, ja que per cada 100 g. conté 25,60 mg. de ferro. També destaquen els seus nutrients, ja que és rica en proteïnes, calci, potassi, iode, zinc, magnesi, i ens aporten vitamines A, B1, B2, B3, B5, B9, i fòsfor. I tot això, amb molt poques calories, ja que no arriba a 80 Kcal cada 100 g. Però, què significa tot això? Doncs, principalment, que les cloïsses ens poden ajudar a evitar l’anèmia per falta de ferro i que són molt bones per a les persones que practiquen esport d’alta intensitat, per a nens i gent gran.

Però a més dels beneficis que tenen per a la salut, les cloïsses són un aliment exquisit. Hi ha un gran però, en aquesta afirmació, i és què, no totes les cloïsses que en trobem al mercat són iguals.

La diferència entre conserves elaborades amb mol·luscs gallecs i aquelles que procedeixen d’altres parts del món és abismal. I per què tanta diferència? Doncs la resposta és ben senzilla: per la qualitat tan extraordinària de les cloïsses galeges. Les aigües de les Rias Baixes, zona d’on provenen la gran majoria de cloïsses galleges del mercat, són netes i ofereixen gran riquesa de fitoplàncton, per la qual cosa, els mol·luscs que d’elles s’alimenten són més saborosos que els altres d’altres mars. També existeixen diferències entre espècies, ja que les diferències organolèptiques que existeixen entre una cloïssa fina i una “bavosa” són abismals. Però potser la diferència més gran està en el procès de recol·lecció i envasat. A Galícia les cloïsses són recollides d’una a una, escollint sempre les de millor mida i durant les millors èpoques, respectant les temporades de reproducció. Després les depuren, per treure’n la sorra, seguidament es passa al procés de vapor i enllaunat, una feina artesana que manté la gran qualitat d’aquests tresors de la mar.